Noms: Margarida. Margalidera gran. Margarida de Canàries. Castellà: Magarza. Margarita de Canarias. Margarita leñosa. Francès: Chrysanthème frutescent. Marguerite de Paris. Italià: Margherita delle Canarie. Anglès: White daisy. White Marguerite. White-weed. Paris Daisy. Alemany: Echte Strauchmargerite. Buschige Margerite. Neerlandès: Struikmargriet. Grec: Χρυσάνθεμα θαμνώδες.
%20Sch.Bip.%20Argyranthemum%20frutescens%20(L.)%20Sch.Bip.%2020250409_121122%20(Copy).jpg)
SINÒNIMS: Chrysanthemum frutescens L.; Pyrethrum frutescens (L.) Gaertn.; Pyrethrum frutescens (L.) Willd.; Chrysanthemum floridum Salisb.; Anthemis frutescens Voss;
DISTRIBUCIÓ: originària
de Macaronèsia Illes Canàries i introduïda a diverses parts d’Àfrica, Índia,
Austràlia i Amèrica del sud
%20Sch.Bip.%2020250409_121129%20(Copy).jpg)
HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental en jardins i patis en gran part del món .
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, les
plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix
dels dos metres d’altura.
DESCRIPCIÓ: Herba
sufruticosa molt ramificada des de la base, de tiges erectes i glauques de fins
mig metre d’alçada, d’hàbit globós o amb les tiges postrades
%20Sch.Bip.%20IMG_5157%20(Copy).jpg)
Fulles de distribució alterna, de contorn ovat a ovat-lanceolat de 3-8 cm de llarg per 4-6 cm d’ample, pinnatisectes o bipinnatisectes, glabres
%20Sch.Bip.%20IMG_5163%20(Copy).jpg)
%20Sch.Bip.%20IMG_5158%20(Copy).jpg)
Flors en inflorescències en corimbes laxos d’1-6 capítols de fins 2 cm de diàmetre, amb peduncles de fins 15 cm, bràctees foliàcies linear-lanceolades simples; flors en capítols radiants de receptacle convex, amb involucres hemisfèrics de tres series de marge escariós, les exteriors més curtes que les interiors; flòsculs externs pistil·lats amb lígula blanca de 6 mm de llarg per 2,5 mm d’ample; flòculs del disc grocs amb corol·la tubular acabada en cinc lòbuls. Floreix durant la primavera, tot l’estiu i fins la tardor
%20Sch.Bip.%20IMG_5380%20(Copy).jpg)
Fruit en aquenis heteròtrofs, els del radi trígons i alats i els del disc obcònics, ambdós amb vil·là coroniforme.
%20Sch.Bip.%20IMG_5319%20(Copy).jpg)
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que és molt utilitzada en jardineria, l’espècie original és rarament comercialitzada. Són molt comuns híbrids amb altres espècies del gènere. Depenent del cultivar, les flors són blanques, grogues, roses o vermelles
%20Sch.Bip.%20IMG_5165%20(Copy).jpg)
USOS I PROPIETATS: Ideal per a vores de jardí, testos i cistelles penjants. També és popular en jardins d'estil mediterrani a causa de la resistència a condicions costaneres i la floració prolongada. En jardineria s’utilitza formant matolls suculents en sòls pobres i ben drenats a ple sol, tot i que, com a ningú li amarga un dolç, prefereix sols fèrtils rics en matèria orgànica, regs moderats a l’estiu (1-2 per setmana) i més espaiats a l’hivern. Suporta gelades moderades de fins -2oC però necessita 4-5 hores de sol directe per florir. Cal eliminar les flors marcides i les tiges seques per prolongar la floració. Es multiplica per esqueix de brot tendre a la primavera.
En medicina popular s’empren les fulles en infusió com tònic
estomacal i per combatre l’asma.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Argyranthemum
deriva del grec ἄργῠρος árgyros plata
i de ἄνϑεμον ánthemon fior, és a dir,
flor platejada. L’epítet específic frutescens
del llatí frutex arbust, pel seu
hàbit arbustiu.
Argyranthemum
frutescens alimenta les erugues de l'arna Bucculatrix
chrysanthemella
Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada
en Species
Plantarum 2: 887–888. 1753. (1 May 1753) com Chrysanthemum frutescens. Amb el nom
actualment acceptat d’Argyranthemum
frutescens va ser descrita per Carl Heinrich Schultz "Bipontinus"
i publicada en Histoire
Naturelle des Îles Canaries 3(2.2): 264. 1844.
Família Compositae (Asteraceae)
